La Biblioteca de l’ICIP ha acollit aquest dijous la presentació de l’Informe sobre l’Estat Efectiu de la Implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia, elaborat per l’Institut Kroc d’Estudis Internacionals de Pau de la Universitat de Notre Dame, un centre nord-americà de recerca que es dedica a la investigació per la pau i està especialitzat en el seguiment comparat de processos de pau i la seva implementació.
L’acte ha anat a càrrec de Borja Paladini, representant de l’Institut Kroc a Colòmbia i coordinador de la iniciativa Baròmetre de seguiment de la implementació, i ha comptat amb la presència de les directores de l’ICIP i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Tica Font i Carme Gual, respectivament.
Es tracta del primer informe públic sobre l’estat de la implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia, subscrit el novembre del 2016 entre el govern colombià i les FARC i analitza 558 disposicions o compromisos observables (entre desembre de 2016 i agost de 2017), des d’enfocaments transversals: drets humans, gènere, ètnic i territorial. El resultat és un anàlisi qualitatiu, quantitatiu i alhora comparatiu amb 34 acords de pau que s’han subscrit arreu del món i que també han estat objectiu d’estudi del mateix Institut Kroc. Com a conclusions generals, l’informe constata que la implementació dels compromisos adquirits pel govern colombià i les FARC s’està duent a terme en 251 disposicions estudiades (en diferents graus), un 45% del total, i que aquesta implementació està sent un procés de diàleg i negociació entre les dues parts. En el 55% restant, la implementació no s’ha iniciat. El treball també conclou, segons ha explicat Borja Paladini, que “la implementació no està estancada, sinó que va avançant, cada mes hi ha hagut un progrés, malgrat que aquesta no respongui a les expectatives de les parts i de la gent”.
En aquest context, Paladini constata que la construcció de pau a Colòmbia es pot interpretar des de dues òptiques: una de més positiva i una de més negativa. Com a part positiva, destaca la fi del conflicte armat (alto-el-foc i abandonament d’armes); mecanismes d’implementació de l’acord ja efectius, avenços institucionals i en l’amnistia de presos; i un ritme d’implementació més ràpid que en altres acords de pau. Com a part negativa, l’informe destaca la falta d’una reforma política i del desenvolupament de la Jurisdicció Especial de Pau; la falta d’un enfocament de gènere i ètnic; la paràlisi relativa al punt de l’acord referent a la distribució de les terres; i la manca d’efectivitat del desplegament de les garanties de seguretat i de protecció. En aquest sentit, Paladini constata que “els assassinats de líders i excombatents continuen i la gent no se sent més segura que abans als territori, fet que és motiu de preocupació”.
Com a conclusió, Paladini afirma que hi ha “bases fortes” per la construcció de pau a Colòmbia però “cal donar resposta a les preocupacions perquè els senyals d’alerta poden portar a un bloqueig de la pau, ja que els processos d’implementació dels acords són molt fràgils”. Així mateix, el representant de l’Institut Kroc a Colòmbia considera que “la pau s’ha d’entendre com una cosa que es construeix des dels territoris” i que “cal ampliar l’abast de la pau a la població en general, sobretot a aquells col·lectius més vulnerables i afectats pel conflicte violent”.

Compartir