Els catalans puntuen amb un 7,2 sobre 10 el nivell de convivència a Catalunya

L’ICIP ha presentat l’enquesta “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya”, realitzada a partir de 1.003 entrevistes telefòniques amb l’objectiu d’aportar informació representativa i fiable de la percepció que la societat catalana té sobre els aspectes que conformen la convivència i la seguretat i els principals problemes i amenaces sobre aquestes qüestions. La presentació ha tingut lloc en un acte a la Biblioteca de l’ICIP que ha comptat amb les intervencions de Xavier Masllorens, president de l’ICIP; Pablo Aguiar, coordinador del programa de l’ICIP “Pau i Seguretat en les Polítiques Públiques”; i Ivan Soler, director de l’institut d’investigació de mercats Brandologia.
Els resultats de la mostra constaten que un 70,1% de la població catalana considera que la convivència a Catalunya és bona o molt bona, amb una puntuació mitjana de 7,2 punts en una escala de 10, i aquest percentatge augmenta fins al 85,5% quan es valora la convivència al municipi o barri, amb una puntuació de 7,8 punts. Pel què fa a la percepció de la seguretat, el 61,6% de la població fa una valoració bona o molt bona de la seguretat a Catalunya, amb una puntuació mitjana de 6,7 punts en una escala de 10, i el percentatge també augmenta, fins al 72,4%, quan es valora la seguretat al municipi o barri, amb una puntuació de 7,2.Tant la convivència com la seguretat es valoren més positivament en entorns menys urbans.
L’incivisme, per un 45,8% dels enquestats, i les diferències culturals derivades de la immigració, per un 30,9%, es perceben com els principals problemes de convivència en el municipi/barri, per sobre d’altres factors com la delinqüència i problemes relacionats amb la droga (23,5%), la inseguretat (20,6%) i la xenofòbia (14,2%). En general les dones perceben més problemes de convivència que els homes, sobretot els relatius a la inseguretat. En tots els casos, però, més de la meitat de la població considera que aquests problemes són pocs o inexistents.
L’enquesta també se centra en les causes que poden generar discriminacions en el municipi/barri i conclou que un 37,6% de la població percep molta o força discriminació per raons ideològiques, més que per raons de raça o ètnia (12,7%), religió (9,2%) i orientacions sexuals (8,1%).
A nivell de Catalunya, entre les qüestions plantejades a l’enquesta, la delinqüència i narcotràfic, i el terrorisme són les principals amenaces per la seguretat per un 73% dels entrevistats. Per darrere se situa la inestabilitat política internacional (63,6%), els atacs informàtics (60,4%) i el procés sobiranista (42,8%).
Actituds sobre convivència i seguretat
L’enquesta analitza, en una segona part, les actituds que tenen els ciutadans en vers diferents aspectes relacionats amb la convivència i la seguretat, mitjançant el grau d’acord o desacord sobre un total de deu afirmacions. La mostra constata que Catalunya és una societat activa socialment i políticament, compromesa amb la convivència i la tolerància i que defensa el dret a manifestar públicament la seva opinió. Destaca que més de la meitat dels catalans (56,5%) ha participat en dues o més activitats socials o polítiques els darrers sis mesos, principalment activitats solidàries (61,8%), manifestació al carrer (53,1%) o cassolada (36,4%).
“La ciutadania s’ha mostrat extraordinàriament activa i cal tenir en compte que l’enquesta s’ha realitzat en uns mesos també extraordinaris a nivell polític i social”, ha explicat Pablo Aguiar, tècnic de programes de l’ICIP.
L’afirmació “en una democràcia tothom té dret a realitzar manifestacions malgrat que, de vegades, comporti inconvenients en el meu dia a dia” rep un grau d’acord de 7,9 sobre 10 (un 67,6% de la població hi està molt d’acord) i l’afirmació “fer campanyes que fomenten una major tolerància i respecte a opinions diverses serveix per a millorar la convivència” obté un 7,8 (un 62% dels enquestats hi està molt d’acord). També és elevat el consens, amb una nota del 8,2, quan s’afirma que “una major qualitat de vida i menors desigualtats econòmiques són condicions necessàries per a millorar la convivència” (un 71,1% dels enquestats hi està molt d’acord).
D’altra banda, sobre si “la presència de símbols, com per exemple banderes al carrer, empitjora la convivència” el grau d’acord és menor, amb una nota mitjana de 5,3. En aquest cas hi ha diferències segons el sentiment de pertinença dels enquestats, de manera que el percentatge de desacord és més marcat entre les persones amb un sentiment de pertinença català (54,7%), mentre que les persones que se senten espanyoles o tan espanyoles com catalanes es mostren majoritàriament molt d’acord (49%).
De l’enquesta també es desprèn que la població catalana presenta un consens elevat en el compromís de resoldre els problemes associats a la convivència i les amenaces per a la seguretat mitjançant el diàleg i la negociació, per davant de situacions coercitives que comportin l’ús de la força.
“La societat catalana molt majoritàriament està d’acord en resoldre els conflictes amb mediació, i aquesta és una dada molt significativa”, ha valorat el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.
L’afirmació “prefereixo resoldre els conflictes amb mediació que mitjançant l’exèrcit” rep un grau d’acord de 8,9 (un 84,4% hi està molt d’acord) i aquesta nota augmenta entre les persones amb un nivell educatiu alt, amb una puntuació de 9,3.
El grau d’acord disminueix en les afirmacions que fan referència directa a l’exèrcit o les forces de seguretat. L’afirmació “la presència de forces militars representa una amenaça per a la meva seguretat” té un grau d’acord de 6,2 punts i “la presència de forces de seguretat armades al carrer empitjora la convivència” rep un 6. En totes dues afirmacions, el grau d’acord és més elevat entre les persones que se senten principalment catalanes i que tenen entre 41 i 64 anys.
En relació al binomi llibertat/seguretat, les dades constaten que gairebé la meitat de la població (45,2%) no està disposada a perdre algun dret o llibertat a canvi d’una major seguretat. En aquest cas, les persones més joves són les que estan menys disposades a perdre drets o llibertat i a mesura que augmenta l’edat ho estan més. També es perceben diferències segons el nivell educatiu. Les persones amb un nivell educatiu baix estan més d’acord a perdre drets o llibertat a canvi de més seguretat.
Pau i seguretat internacional
En el context polític actual a Catalunya, marcat pel procés sobiranista, l’enquesta també posa el focus en com hauria de ser la contribució a la pau i la seguretat mundial en una hipotètica Catalunya independent. Un 78,1% de la població creu que aquesta contribució hauria de ser principalment amb polítiques de prevenció de conflictes, mediació internacional i defensa civil, mentre que només un 8,5% considera que hauria de ser principalment amb un exèrcit propi i un 13,5% dels enquestats no contesta.
L’aposta per les polítiques de prevenció de conflictes i mediació té un major suport entre els joves de 18 a 24 anys, les persones que se senten principalment catalanes, amb un nivell educatiu alt i que són actives políticament o socialment, segments en què el suport a la mediació supera el 85%. En el casos de nivell educatiu baix un 14,4% mostra la preferència per l’exèrcit.
L’elevat consens per la preferència per la mediació és, segons el president de l’ICIP, “una dada molt rellevant, que va en la línia del que és una de les funcions de l’ICIP, afavorir el diàleg i la resolució de conflictes per la via de la mediació”.
Metodologia emprada
L’enquesta “Percepció de la població sobre la convivència i la seguretat a Catalunya” parteix de 1.003 entrevistes realitzades entre final d’abril i principis de maig de 2018 a Catalunya i distribuïdes pel territori amb afixació proporcional, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya amb data a 1 de gener de 2018. D’aquesta manera, 213 enquestes s’han realitzat a Barcelona ciutat; 426 enquestes s’han realitzat a l’àrea metropolitana de Barcelona (exclosa Barcelona ciutat); i 361, a la resta de Catalunya.
La mostra s’ha segmentat també per sexe (516 dones i 484 homes) i per edat. En la valoració dels resultats s’ha tingut en compte el nivell d’estudis dels enquestats -el qual és majoritàriament elevat: el 74,8% dels enquestats ha finalitzat la segona etapa d’educació secundària i, d’aquests, un 32,6% ha finalitzat estudis universitaris- i el sentiment de pertinença. En aquest cas, un 50,8% declara sentir-se només català o més català que espanyol, un 38,3% afirma sentir-se tant espanyol com català, i un 5,8% declara sentir-se només espanyol o més espanyol que català.