Luther King, Martin; El crit de la consciència. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2016. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 12.
El crit de la consciència aplega les conferències radiofòniques que Martin Luther King va fer entre novembre i desembre de 1967 per la Canadian Broadcasting Corporation, que li va demanar explícitament que hi parlés dels temes que considerés més importants no per als negres, no per als Estats Units, sinó per a tot el món. Constitueixen en certa manera una síntesi del seu pensament, formulat pocs mesos abans de morir assassinat i podríem considerar-lo el seu testament.
Així, hi parla dels temes que el capficaven els darrers mesos: la necessitat de convertir la protesta noviolenta en accions de desobediència civil massiva; la convicció que calia resistir-se a participar a la guerra del Vietnam, i que la joventut compromesa havia de tenir un paper decisiu en la creació d’un món nou o, en l’última conferència, emesa la Nit de Nadal, la necessitat de perseguir el seu somni d’una pau universal.
“Els desposseïts d’aquesta nació nostra- els pobres, tant els blancs com els negres- viuen en una societat injusta i cruel. Cal que organitzin una revolució contra aquesta injustícia, no pas contra la vida de les persones que són els seus germans, sinó contra les estructures que dominen aquesta societat.”
Traducció de Terenci Moix.
Sobre l’autor
Martin Luther King va néixer el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia), fill i nét de pastors de l’església baptista d’Ebenezer. Des de jove va prendre consciència de la situació de segregació social i racial en què vivien els ciutadans negres del seu país, i especialment els dels estats del sud. Convertit en pastor baptista, el 1954 es va fer càrrec de l’església de Montgomery, Alabama. A partir de 1955 va liderar la lluita dels nord-americans de raça negra per assolir la igualtat de drets amb els blancs.
La seva acció noviolenta, inspirada en Gandhi, va mobilitzar cada vegada més ciutadans fins a culminar l’estiu de 1963 en la històrica marxa sobre Washington, amb uns 250.000 manifestants. Allà King va pronunciar el més cèlebre i commovedor dels seus esplèndids discursos: I have a dream (Tinc un somni). El 1964 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, quatre anys abans que fos assassinat a Memphis el 4 d’abril de 1968.