Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Lluís Companys: contra la guerra. Josep M. Figures (ed.)


Col·lecció Clàssics de la Pau i de la Noviolència, 7

Lluís Companys: contra la guerra

Josep M. Figueres (ed.). Lluís Companys: contra la guerra. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Angle, 2013. Col·lecció Clàssics de la pau i de la noviolència, 7.

 

Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes.

Gran coneixedor de Companys, Josep M. Figueres ha seleccionat i editat en aquest volum els seus escrits i les seves intervencions parlamentàries contra aquesta guerra. Companys hi identifica el general Berenguer i el rei com a principals responsables i reclama que s’abandoni immediatament el Marroc.

L’activisme antimilitarista de Companys formava part de l’ideari del republicanisme i del catalanisme d’esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars. Com diu Antoni Segura al pròleg, l’antimilitarisme era «una eina de lluita contra una classe dirigent —monarquia, terratinents, financers, exèrcit— decrèpita i disposada a sacrificar la vida dels joves en l’altar de les vanitats imperials. I era, en aquest sentit, un antimilitarisme amb trets de modernitat, que enllaça perfectament amb els “No a la guerra” més recents.»

Un recull de textos que ens descobreix la veu valenta i crítica de Lluís Companys contra una guerra absurda, impopular i desastrosa.

Josep M. Figueres

Historiador i professor d’Història del Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha centrat en l’estudi del catalanisme polític. S’ha fixat en consells de guerra i, especialment, en la premsa catalana, sobre la qual ha investigat i ha publicat un gran nombre de treballs de recerca i alta divulgació, manuals, etc. Hi destaquen La Renaixensa (1981), Diari Català (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Veus de l’exili (2005) i Entrevista a la guerra (2007). Les seves darreres obres són l’edició de l’obra completa de Valentí Almirall (2009-2012), Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (2011), El periodismo catalán. Prensa e identidad (2012) i La Veu de Catalunya (2013).

Lluís Companys

Dirigent polític que els anys vint organitza les esquerres agràries amb la creació del sindicat Unió de Rabassaires. Diputat pels republicans d’esquerra en substitució de Francesc Layret, assassinat. Obtingué una gran notorietat i el 1933, després d’haver estat governador civil de Barcelona, diputat al Congrés, ministre de Marina, diputat al Parlament català i president del Parlament, amb la mort de F. Macià, va accedir a la presidència de la Generalitat, càrrec que va mantenir durant tota la Guerra Civil. Exiliat, fou detingut a França, traslladat a Espanya i afusellat el 1940 en un polèmic consell de guerra, esdevenint una figura carismàtica i simbòlica en la lluita per les llibertats nacionals i democràtiques.


Data d'actualització: 07.01.2014