Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
Dilluns, 20 de febrer de 2017

L'ICIP reuneix experts d'arreu del món al seminari "Empreses i Drets Humans"

A la clausura de l'acte, el conseller Romeva detalla l'estratègia del govern en l'àmbit de la responsabilitat empresarial i els drets humans.


Empreses i Drets Humans
Empreses i Drets Humans 2
Empreses i Drets Humans 3

Els dies 16 i 17 de febrer l'ICIP va celebrar al Palau del Parlament de Catalunya el seminari Empreses i Drets Humans: comparant experiències. Una mirada centrada en la perspectiva extraterritorial, organitzat en col·laboració amb la Direcció General Cooperació, amb l’objectiu d’abordar l'impacte de les empreses sobre els drets de les persones i del medi ambient.

El seminari va reunir, durant dos dies, una vintena d'experts d'arreu del món - membres d’executius i institucions treballen en defensa dels drets humans - i va plantejar els principals problemes que afronta el binomi Empresa i Drets Humans i alhora va permetre conèixer les iniciatives més avançades en la promoció del respecte pels drets humans per part de les empreses. Exemples d’aquestes iniciatives són els Plans d’Acció Nacionals aprovats per diferents estats, entre els quals el Regne Unit o Finlàndia, i el procés de creació d’un tractat vinculant a nivell global a partir dels Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de les Nacions Unides, aprovats el 2011, que estableixen les obligacions dels estats de garantir la protecció dels drets humans per part de les empreses. El seminari també va abordar les obligacions extraterritorials de l’Estat; instruments jurídics per a la promoció i el control del compliment de l’estàndard de la diligència deguda; mecanismes d’accés a la justícia i a la compensació des de la perspectiva extraterritorial. Hi van participar ponents del Regne Unit, Finlàndia, Canadà, Dinamarca, Bèlgica, Estats Units, Noruega o França.

Estratègia del govern

La clausura del seminari, divendres 17 de febrer, va anar a càrrec del conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que va detallar l'estratègia que impulsarà el departament que dirigeix, a través de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, per a la promoció de la política d’internacionalització responsable de l’empresa catalana. Romeva va explicar que l'objectiu és poder tenir a punt aquesta estratègia “al juliol”. Aquesta estratègia inclou “els treballs que han de permetre desplegar el centre d’estudi i d’avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l’exterior” amb participació de la societat civil catalana, un codi ètic de protecció dels drets humans i de la igualtat de gènere i mecanismes concrets per garantir protecció dels defensors dels drets humans. El Parlament de Catalunya va aprovar el novembre del 2016 la resolució 359/XI que instava al Govern a iniciar els treballs de creació d’aquest centre d’estudi en el termini de 8 mesos.

Per posar en marxa aquesta estratègia el conseller va explicar que es comptarà amb la participació de tots els actors implicats: ONG, empreses, departaments, sindicats i altres actors que poden ser claus, com les Cambres de Comerç. També es crearà un grup de treball intern del que en formaran part el departament d’Afers Exteriors, a través de la Direcció General de Cooperació, i del departament Empresa i Coneixement, i s'ha proposat al Consell de Cooperació al Desenvolupament que el Grup de Treball de Sensibilització a les Empreses del mateix Consell sigui mentrestant un espai de consulta del Govern en aquest àmbit.

Demanda de la societat civil

El seminari va abordar el procés que s’està duent a terme a Catalunya per analitzar l’impacte de les empreses catalanes que operen a l’exterior amb la taula rodona “Les empreses catalanes com a marca de país: el cas català”. Felip Daza, membre del grup de treball català sobre Empreses i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, va emplaçar el govern de la Generalitat a “anar per feina” en la creació del centre d’estudi i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes a l’exterior, que considera una “gran oportunitat per Catalunya per convertir-se en un model a nivell global”. LaFede.cat proposa que aquest centre hauria de tenir com a funcions la inspecció a les empreses, el suport a les víctimes de violacions de drets humans per accedir a la justícia efectiva i l’establiment de mecanismes sancionadors. El grup de treball català sobre Empreses i Drets Humans agrupa 120 organitzacions de la societat civil i ha recollit les demandes de comunitats afectades per violacions de drets humans de diferents punts del món.

A la mateixa sessió, el catedràtic Antoni Pigrau, director del programa "Conflictes armats: dret i justícia" de l'ICIP, va presentar la proposta de creació d’un codi ètic de respecte dels drets humans per part de les empreses catalanes que operen a l’exterior - un projecte encarregat per part de l'Agència Catalana de Cooperació del Desenvolupament a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-, mentre que la directora de Business and Human Rights, Maria Prandi, va explicar el procés d’elaboració d’un Pla d’Acció Nacional sobre Empreses i Drets Humans a nivell espanyol.

Vídeos íntegres de les diferents sessions del seminari