Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Actualitat  > Regular les drogues per reduir ...
 
Divendres, 26 d'octubre de 2018

Regular les drogues per reduir la violència

El seminari organitzat per l'ICIP i Casa Amèrica Catalunya posa de manifest l'extrema violència que genera la guerra actual contra els drogues i el narcotràfic.


ICIP

El seminari Drogues, Polítiques i Violències. Del consens global a nous enfocaments, organitzat per l'ICIP i Casa Amèrica Catalunya, ha reunit durant dies a Barcelona una vintena d'experts europeus i americans i un centener d'assistents amb l'objectiu de reflexionar sobre les violències causades pel narcotràfic i la guerra contra les drogues i analitzar els riscos i les oportunitats d'una regulació del mercat.

El seminari ha abordat qüestions com la perspectiva històrica en el control de drogues, les noves polítiques en la matèria que superen el prohibicionisme imperant, els diners de les drogues i el seu circuit a l'economia mundial, el narcotràfic i la captura de l'estat, la violència que causen les polítiques de drogues i, per últim, les drogues a les ciutats. En la taula final de conclusions, en la qual han participat deu dels ponents convidats, s'ha compartit la tesi que una reforma de la política de drogues és necessària si es vol reduir l'alt nivell de violència que genera actualment el narcotràfic i la seva persecució, sobretot en països de l'Amèrica Llatina com Colòmbia, el Brasil o Mèxic.

"Cal anar cap a un règim totalment diferent al prohibicionisme, perquè aquest model ha fracassat", afirma la professora de la Universitat Complutense de Madrid Araceli Manjón-Cabeza, mentre que Constanza Sánchez, de l'International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service, comparteix que "la reforma és una oportunitat per a la societat, cal una política pública estratègica encaminada a reduir els danys causats per les drogues". 

Anàlisi de les violències

Bona part dels ponents, com les mexicanes Ana Lilia Pérez i Lisa Sánchez, el comissari de policia brasiler Orlando Zaccone o els professors colombians Rodrigo Uprimny i Luis Jorge Garay, han posat de manifest, en les seves intervencions, les múltiples formes de violència que genera el narcotràfic i, sobretot, l'elevada violència desplegada per l'Estat per reprimir el mercat de drogues i les organitzacions criminals. "Perquè un mercat il·lícit s'instal·li en un país hi ha d'haver violència i corrupció", afirma Uprimny. Una corrupció que a Colòmbia el professor Garay defineix com a "cooptació institucional", la infiltració entre els agents de l'Estat i les institucions públiques i privades dins les organitzacions criminals, i que es dóna també a Mèxic, on la periodista Ana Lilia Pérez constata que el clima de corrupció fa que els cartels de la droga s'endinsin en els circuits financers i empresarials formals, per exemple, en la indústria petroliera. "El diner negre ha permeat en l'economia amb la presència de grups criminals corporatius", afirma Pérez. Al seu torn, Lisa Sánchez, directora general de México Unido contra la Delincuencia, sosté que a Mèxic hi ha més violència perpetrada per la guerra contra el narcotràfic que per les pròpies xarxes criminals pròpiament: "L'estat mexicà s'ha acarnissat amb la persecució dels delictes contra les drogues. Mèxic ha declarat la guerra contra les drogues i a qui menys combat és als cartels de les drogues".

De fet, una visió compartida ha estat que la persecució del narcotràfic afecta els actors més dèbils de l'entramat. "Sud-amèrica és la regió del món que ha pagat els costos més alts en aquesta lluita inútil contra les drogues, que ha estat dura amb els tous i tova amb els durs. S'ha de descriminalitzar els graons més dèbils i criminalitzar els durs", afirma l'expresident colombià Ernesto Samper. "¿Qui guanya amb la il·legalitat d'aquest negoci? Els delinqüents de guant blanc sempre guanyen", remarca Anna Lilia Pérez. A Mèxic, des de l'inici de la guerra contra les drogues decretada el 2006 pel president Felipe Calderón, "les organitzacions de narcotraficants han passat de 12 a 240. El 60% s’hi dediquen al sicariat", ha informat Lisa Sánchez. Mentrestant, al Brasil, on el 90 per cent dels empresonats ho són per tràfic de drogues per quantitats de només un gram, "les presons, on cada dia hi moren 4 interns, són una màquina de matar en comptagotes", ha denunciat el comissari brasiler Orlando Zaccone.

Superar el prohibicionisme

En aquest escenari de violència, la majoria de ponents s'han mostrat a favor de noves polítiques que superin el prohibicionisme actual. "La regulació de les drogues implicaria una reducció de la violència contundent a mitjà i curt termini", afirma Rodrigo Uprimny, que alhora manifesta el risc que suposaria quedar-se amb una legalització només del cànnabis. "El pitjor sistema és el que tenim ara, en que el control l'exerceixen els narcos", diu Araceli Manjón-Cabeza.

En el seminari s'han contrastat resultats de les experiències reguladores del cànnabis en països com Uruguai o Portugal. "La Llei del Cànnabis ens ha permès perseguir amb més eficiència al narcotràfic", explica Augusto Vitale, exdirector de l'Institut de Control i Regulació del Cannabis a l’Uruguai. I afegeix que la regulació del cànnabis s'ha fet partint d'un interès general i de salut pública, i que no ha disparat el consum. 

Per la seva banda, el sotsdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, ha defensat un model regulador intermig, una "regulació coordinada" que permetria més transparència, menys estigmatització i menys càrrega policial i judicial. 

A l'altre extrem, i com a defensor del model prohibicionista, s'ha manifestat David Murray, codirector del Centre d'Investigació sobre Abús de Substàncies del Hudson Institute dels Estats Units. "La vaguetat de les propostes de descriminalització és preocupant. La legalització comercial de la marihuana als Estats Units ha provocat efectes astronòmics de prevalença, el que generarà una problemàtica catastròfica. La descriminalització només empitjorarà les coses ", ha afirmat.