L’ICIP presenta l’informe “El model basc de desarmament”

La Biblioteca de l’ICIP ha acollit aquest dimarts 24 d’abril la presentació de l’informe El model basc de desarmament. Lliçons apreses d’un procés innovador, realitzat pel Fòrum Social Permanent i traduït al català per l’ICIP.
La presentació, encapçalada pel president de l’ICIP, Xavier Masllorens, ha anat a càrrec de dos representants del Fòrum, Agus Hernan i Teresa Toda Iglesia, els quals han explicat les particularitats del procés de desarmament que ha seguit ETA i han assenyalat els reptes de futur per a la construcció de la pau i la convivència al País Basc, en un moment marcat per l’imminent anunci de dissolució de l’organització.
L’informe analitza el desarmament entès no només com la reducció o privació d’armes, sinó com la reintegració dels excombatents i la dissolució de les estructures militars de l’organització. És a dir, el conjunt del procés de DDR (Desarmament, Desmobilització i Reintegració).
En el cas del País Basc, aquest procés de desarmament – que inclou la recollida, inventariat, control i eliminació d’armes-ha estat únic i singular a causa de la seva unilateralitat – per la negativa del govern espanyol a participar-hi i per la voluntat d’entorpir-lo- i per l’alta participació de la societat civil. Amb tot, segons ha explicat Teresa Toda, ha estat un procés “eficaç, eficient i segur”, i ha afegit que “ningú pot posar en dubte que el desarmament ha estat total”.
Com a reptes de futur i per garantir la convivència, Agus Hernan ha assenyalat principalment tres qüestions: la necessitat que es respectin els drets de totes les víctimes i que siguin escoltades, sense fer distincions; la construcció d’una memòria col·lectiva i un relat inclusiu; i que es faci una aplicació ordinària de la política penitenciària: “En un canvi d’escenari com l’actual, la política penitenciària està obligada a adequar-se a les noves circumstàncies”. En relació a aquest aspecte, Hernan ha destacat que dels 292 exmembres d’ETA que compleixen condemna, només 3 es troben en presons del País Basc i 56 estan en territori francès. La resta es troben dispersats per la geografia espanyola. Així mateix, un 92% d’aquests reclusos es troben en situació de primer grau, una xifra molt alta tenint en compte que en la mitjana dels presos comuns la situació de primer grau representa només el 2%.
De cara a l’anunci de fi de l’activitat que està previst que faci ETA el primer cap de setmana de maig, Hernan ha dit que espera que el missatge d’ETA sigui “clar i transparent cap a la societat civil”.
El Fòrum Social Permanent, fundat el 2016, agrupa disset organitzacions de la societat civil basca i persones a títol individual, i ha estat un dels agents que ha conduït el procés de desarmament d’ETA.